MAISTER SIMPOSI

                                                                                    

  






Edat: 27 anys.

Classe: Humà.

Ocupació: Copropietari actual del   Catau, tècnic agrònom, enginyer industrial i mestre cerveser.









                                                      
                                                   

El jove mestre cerveser conegut com a Maister és un dels eixos principals (al costat de l’Espiga) pels quals es manté i es mou “El Catau”. D’origen misteriós, només se sap que és un orfe que, al costat del seu germà gran Alceu, fou criat pels Monjos-Cargol en el monestir de Santa Closca i Sant Gasteròpode. Foren ells també els que l’iniciaren en els misteris de l’art cerveser; però, com el seu germà molt abans que ell, acabà abandonant el monestir a la recerca del seu propi camí. Fou així com acabà trobant “El Catau”.

Apassionat de la cervesa, i tot el que tingui relació amb ella, és un treballador disciplinat i estricte amb ell mateix; el perd, però, un caràcter a vegades massa impulsiu i eixalabrat. La seva tenacitat, no obstant, es veu recompensada pel suport que rep de tota la resta d’habitants del Catau, els quals el veuen com un cap i líder natural, digne hereu de la saga de cervesers Weihenstephan.



ESCUMA POSIDÒNIA CORAL.LINA 


  Edat: 18 anys.

Classe: Nereida.

Ocupació: Dins de la cort de l’Emperadriu de Mar Endins ostentava els títols de 
Dama de Companyia de Tercer Grau, Copera Reial de Segona 
Categoria i Música de la Cort… En el Catau és simplement 
l’aprenent (per a en Maister), l’estorb (per a l’Espiga), l’”esclava” 
(segons en Bock) o la nova i/o principiant (per a la resta…).




En realitat, l’Escuma procedeix del Regne de Mar Endins. El seu origen, de fet, es troba entre les famílies nobles que componen el sèquit de l’Emperadriu de Mar Endins. Per què fugí cap el Regne de Terra Ferma (un territori completament vedat a ella i a qualsevol compatriota seu), és una història que només ella coneix, però en què s’hi barregen assumptes d’interessos, ambicions dinàstiques i matrimonis de conveniència.

Fos com fos, perduda i desorientada en un país tan estrany per a ella com només ho podia ser el Regne de Terra Ferma, deambulà fins que acabà topant-se amb “El Catau”. A pesar dels recels inicials –i de ser ella molt maldestra per a la seva nova vida rural-, fou allí on l’acceptaren i l’acolliren, un lloc al qual pot anomenar “llar” i on es va convertir en l’últim membre dels Birranautes.




ESPIGA VON WEIHENSTEPHAN 


  Edat: 24 anys.

Classe: Nimfa Cloe.

Ocupació:Copropietària actual del Catau i també la seva secretària, comptable
i administradora.


Afillada des que era un bebé de l’Arnald Von Weihenstephan, el propietari original del Catau, si hi ha alguna persona capaç de poder declarar-se sense reserves com a legítima mestressa i senyora del Catau, aquesta és, sens dubte, l’Espiga.

Ja que, si bé per un cantó, comparteix les tasques administratives de la propietat amb en Maister, amb la seva perseverança i voluntat és ella l’autèntic pal de paller que sosté i manté el que ha estat de sempre la seva llar des de la més tendra infància; i, per l’altra, només per herència i justícia, ella podria reclamar l’autoritat absoluta sense cap mena d’impediments.

De caràcter més decidit i despert a vegades que el propi Maister, té fins i tot un cantó maliciós que només se li desperta quan vol fustigar els (segons ella) ganduls d’en Bock i en Brew, o (també segons ella) la maldestra Escuma, a qui, inconscientment veu com a una intrusa.

 

LÚPOLA SAAZ


  Edat: 28 anys.

Classe: Nimfa Cloe.

Ocupació: Ex-novícia hildegardita, herborista i boticària.



Poc se sap de qui, molt abans que l’Escuma, fou la darrera incorporació a l’equip del Catau. El que és segur és que, com moltes de les seves parentes, es crià en un convent hildegardita. Més enllà d’això, el perquè abandonà els hàbits o acudí al Catau, continua sent un misteri.

Parca de paraules, reservada i d’un caràcter més aviat agre, l’encarregada de cuidar les plantacions de llúpol per a la cervesa no es prodiga gaire i no sembla estar gaire a gust enmig d’una multitud. Manté un odi encès per en Bock i en Brew (a qui no deixa ni acostar-se, per a consternació dels afectats) i una indiferència per la resta de membres de la casa. A l’únic a qui sembla mostrar una cosa semblant al respecte o interès és a en Maister, a qui tracta com a un germà petit del qual se n’hagués de fer càrrec.


 LA RENT GANG


  Edat: Desconeguda, tot i que aparenten tenir entre 9 i 12 anys.

Classe: També desconeguda, malgrat que no hi ha ningú en el Catau que no 
sospiti que són el resultat d’algun experiment del savi Arnald Von 
Weihenstephan.

Ocupació:Encarregades d’estudiar, conrear, mantenir i millorar les soques de 
llevats destinades a l’elaboració de la cervesa (per la qual cosa totes
elles es vanaglorien de tenir el títol de microbiologia i micologia) i 
evitar la intrusió de qualsevol altre microbi a l’ambient que rodeja el Catau (pel que també s’han autoproclamat tècniques de la neteja i de control de plagues, vetlladores i protectores d’una dictadura de la 
higiene i l’esterilitat justes). 



L-00X1, L-00X2, L-00X3, L-00X4, L-00X5… i un llarg i llarg etcètera, no són més que els noms col.locats en fila dels membres més vells del Catau. Tot i que ningú no pot assegurar si són sempre les mateixes, si es van “renovant” o broten de terra (de fet, ningú n’ha vist mai una de jove o de més gran dins del grup), la veritat és que ja estaven amb l’Arnald Von Weihenstephan durant els primers temps en què aquest començà a elaborar de nou cervesa en el Catau, quan la majoria dels actuals integrants encara no feien més que xumar-se el dit.

Ningú no dubta que elles deuen ser el resultat d’algun dels experiments duts a terme pel propi Arnald en la seva època de joventut, aconseguit també amb molt d’éxit, sens dubte, si és que el venerable savi buscava tenir un exèrcit de treballadors eficient i una mà d’obra gairebé infinita. Potser és per això que cap d’elles no té nom propi i sí un número d’identificació segons la successió del seu naixement.

Métodiques i dràstiques, també per aquest motiu tampoc semblen trobar més interès fora de la seva feina i es mostren indiferents o distants amb els assumptes que no hi tinguin res a veure, sempre massa capficades en la seva tasca.


 BOCK

  Edat: Mental (segons l’Espiga): 12 anys.
Desitjada (per ell mateix): 25 anys.
Real (a desgrat seu): 31 anys.

Classe: Sàtir.

Ocupació: Si en té alguna dins el Catau, aquesta és desconeguda per a la resta, 
on viu gairebé com un okupa i, encara que ell es proclami com el 
“Degustador Oficial” de les cerveses produïdes en el Catau, l’únic 
que se li ha vist fer de tant en tant és cuidar-se dels horts i el corral.




Fill d’un rei, rei ell mateix de tots els músics vagabunds del món, el més gran músic i bebedor de la Història al seu torn, i mereixedor d’una llarga llista d’epítets més, amb els quals es presenta en Bock per amagar els seus vertaders (i incerts) orígens. De fet, no és ni segur que “Bock” sigui el seu nom real i, des que arribà al Catau, ara ja fa una pila d’anys, sempre ha estat molt recelós de revelar cap detall més.

En tot cas, sigui qui sigui o hagués estat, la versió que coneixen ara els habitants del Catau d’en Bock és la d’un vago, vividor i buscaraons que, a més, té l’habilitat d’arrossegar els altres cap a les seves bogeries. Si no que li preguntin a en Brew i a en Maister (els seus millors amics dins el Catau, ja que tot el sector femení li té posada una creu) i les gresques on els ha apuntat. Però, mentre en Maister té la suficient força de voluntat i autoritat per saber quan dir prou i posar a en Bock al seu lloc, el pobre Brew s’ha acabat convertint, a desgrat seu, en l’únic “company de corregudes” fix d’en Bock.



SÈPTIM “BREW” D’ATURA 


  Edat: 21 anys (que equivalen a uns 26 anys humans). 

Classe:Cinocèfal.

Ocupació:Porter, conserge i vigilant del Catau.


Què seria una finca sense una bona protecció? En el cas del Catau compten amb el sempre atent i fidel “gos-guardià” Sèptim d’Atura, més conegut ja pel nom més curt, i fàcil de recordar, “Brew”.

Seté fill d’una família nombrosa (d’aquí el seu nom), nasqué i creixé a les estribacions de les Muntanyes Pelades, on començà com a protector dels ramats d’ovelles de la zona; feina de la qual ràpidament es cansà per provar sort en una Acadèmia de Vigilants. Fou així com obtingué una feina en el Catau, on, al costat d’en Bock i en Troll-Skull, forma part de la colla d’amics de festa i gresques d’en Maister.

Potser no tant esbojarrat (i mandrós) com en Bock (de qui és la víctima número u per enredar-lo en festes), i molt menys taciturn que en Troll-Skull, no per això en Brew oblida mai la seva funció de vetllador de les vides i instal·lacions de la casa al seu càrrec… mentre fa un glop de tant en tant d’una bona cervesa, és clar.


TROLL-SKULL

                                                                                    

  






Edat: Desconeguda. Quan l'Arnald Von Weihenstephan el trobà fa prop de 30 anys encara no era més que un nadó, però a causa del lent creixement i llarga longevitat dels trols, pel que respecta a en Troll-Skull ben bé podria seguir sient un adolescent.

Classe: Trol dels Ponts.


Ocupació: Guarda forestal, mosso per a tot i jardiner del Catau.










                                                       
                                                    

Fou durant una nit de tempesta, quan l'Arnald feia poc que s'havia instal.lat de nou al Catau -l'antiga propietat dels seus avantpassats i la seva llar d'infantesa-, que el bram d'una bèstia desconeguda s'elevà per sobre el brogit del vent i féu estremir les parets del vell molí del Bon Rei En Jordi. Desvetllat i alarmat, però resolt a desentrenyar el misteri, amb només un llum i encara amb la camisa de dormir, l'Arnald sortí a la nit a investigar. Seguint l'estela dels crits que seguiren al primer, més fluixos però igual de colpidors, atravessà els camps sota la pluja i arribà fins al vell pont que ja no es feia servir, però que temps ha serví d'entrada principal a la propietat. Allí, arraulit i abrigat per la fosca sota el pont, hi descobrí un insólit convidat: un bebé trol. Estranyat de topar-se amb una criatura com aquella tan al sud, quan solien habitar zones més fredes al nord, més el sorprengué trobar-lo sol, sense la protecció de cap mare més enllà de l'aixopluc del pont. Comprenent a la fi que era un orfe, la història del qual sería engolida ja per sempre per l'oblit i aquella nit de tempesta, l'adoptà i l'educà.

Amb els anys, en Troll-Skull s'ha convertit en la força del Catau, encarregat de totes les tasques feixugues i extremes de la finca, que sembla executar sempre amb una facilitat sorprenent. Tot i ser taciturn, comunicar-se només a través de grunys i preferir encara viure en els llindars del Catau, això no significa tampoc que es desentengui de la vida i miracles de la resta dels seus companys, que saben que sempre poden comptar amb ell pel que sigui… com ara, sense anar més lluny, els tastos -més aviat les gresques- que a vegades organitza en Maister amb l'ajuda d'en Bock i en Brew.



CABBAGE-PATCH XUCRUT

                                                                                    

  





Edat: Com diria ella mateixa: "a una dama no se li pregunta l'edat"; així que, a

part de l'Espiga i d'en Maister, els quals tenen accés directe al seu contracte,

pocs saben al Catau la seva edat real. A més, com totes les nimfes cloes,

l'aspecte de les quals va variant al llarg de l'any, sembla ser més gran en els

mesos freds i més jove en els mesos càlids.


Classe: Nimfa Cloe.


Ocupació: Mestressa i clauera del Catau, cuinera, jardinera i dona de fer feines, a

part d'encarregar-se de l'hort d'arbres fruiters.









                                                       
                                                    

          Cada llar, per petita que sigui, sempre necessita d'algú que s'encarregui de les tasques més senzilles, de les més quotidianes. Aquesta persona, dins el Catau, és la Cabbage-Patch. Contractada poc després que l'Arnald Von Weihenstephan perdés la seva muller, quan l'Espiga tot just començava a deixar de ser una nena i el vell savi no es veia amb prou forces per dur sobre les seves espatlles tot el pes de la responsabilitat que comportava tirar endavant una propietat com el Catau, totes les seves dades personals es troben ben guardades en el seu contracte.


Però si ningú dins el propi Catau sap més de l'afable Cabbage-Patch, no és perquè ella sigui donada als secrets o a les intrigues, sinó perquè, senzillament, i com moltes de les seves tasques, vitals però que passen desapercebudes, la discreció i la dedicació són les seves virtuts més destacables. Així, l'única cosa segura que coneixen tots d'ella és que prové d'una nombrosa família molt coneguda en els poblets i viles que s'estenen pels suaus camps entre la frontera de les Mïttler-Länds i Galantea, i és la mitjana d'una bona llista de germans. Immersa dia a dia en la seva feina, és l'única de tot el Catau també que tracta amb tots els seus membres sense cap problema, i és amiga i confident de tots i cada un d'ells… tot i que, tal vegada, si hom si fixa, mostra més deferència per a l'Espiga per haver estat la seva única amiga-mainadera durant anys, i per a l'Escuma per recordar-li, potser, que ella també fou la principiant en el Catau fa ja molts anys.   



M.A.D.A Holden nº 3

                                                                                    

  




Edat: Fou construït fa exactament 19 anys.


Classe: Com indiquen les seves sigles, és un "Mecanisme Automat d'ús Domèstic

i Agrícola".


Ocupació: Espantaocells de les dues hectàrees de camps del Catau, així com a

vigilant i "àngel de la guarda" extraoficial de la propietat i de tots els

membres que hi viuen.









                                                       
                                                    

          El vigilant perpetu de cor mecànic encarregat de vetllar els camps de blat, ordi i civada del Catau és el darrer d'una nissaga d'enginys mecànics dissenyats i construïts per l'Arnald Von Weihenstephan. Com el seu nom indica, ell és el tercer d'aquesta cadena. Dels altres dos no se'n sap gaire res, ni on acabaren ni com eren, a part que també foren creats per l'Arnald i que l'ajudaren a posar en marxa el Catau en els difícils primers anys.


           En tot cas, en Holden, equipat amb unes grans tenalles, ben abillat amb el seu barret de copa a prova de calamarsa i els seus cabells amb circuits de calefacció pròpia per impedir que se li gelin els circuits durant les gebrades, és també el responsable de foragitar els possibles intrusos i lladres. Té un caràcter dócil i tranquil (si és que es pot jutjar el caràcter d'una màquina), sempre a punt per complir les ordres que se li donin, només entra en un estat bel.licós davant qualsevol amenaça, pertorbació o perill que assetgi les instal.lacions o els membres del personal del Catau, els quals té ben enregistrats dintre els discs de cera que contenen les seves dades, ben guardades dins la closca de ferro que li serveix de cap.

 


-