Vet-ho aquí una vegada, quan els ocells encara tenien dents i els homes podien caminar pel fons del mar sense por d’ofegar-se, una terra on els sàtirs corrien pels camps i les nimfes buscaven la companyia de la gent; una terra allunyada de la nostra com proper i allunyat és a la vegada el reflex d’un mirall. Un món aliè però unit alhora a casa nostra per un únic pont comú: l’univers de la cervesa i tota la galàxia d’elements, anècdotes, històries, llegendes i begudes germanes que l’omplen i l’enriqueixen. I és aquí on s’inicia també la història del major mestre cerveser de tos els temps que algún cop hagui trepitjat Nova Arcàdia i les Bones Terres.

 … Però com el talent, el qual no tothom pot posseir, aquesta començà sorgint del lloc més inesperat. Ja que la veritat és que a la vegada ens trobem en un món dividit per una frontera i un conflicte: Els que separen la “Gent de Terra Ferma” de les del “Mar Endins”. Ningú se’n recorda ja de la raó d’aquesta enemistat, que es perd en la boira del temps; però ha perdurat fins al present, i fins i tot a hom li sembla recordar que té a veure amb una antiga baralla o malentés entre el Rei Suprem del Regne de Terra Ferma i l’Emperadriu del Regne de Mar Endins, els majors governats que controlen aquest món.

En aquest context, el nostre conte acompanya a una noia jove pertanyent al poble de Mar Endins que, un bon dia, apareix solitària en una platja per sortir corrents com si algú la perseguís. La seva fugida l’acaba duent ben terra endins, on ningú més de la seva gent havia arribat abans. Esgotada i desorientada, finalment recala contra les fronteres d’una vella i petita propietat; una finca coneguda per tots els ancians de la contrada com “El Catau”:


Més enllà de les profunditats del Mar Endins, a través de l’extens Regne de les Ones,…

 

…passades les Costes del Desencontre, el Far del Camí a Seguir i ben entrat al Regne de Terra Ferma,…

 

…existeix un lloc, amagat entre boscos i prats, i arraconat en una vall mandrosa, anomenat EL CATAU.


Com no triga en descobrir, es tracta d’una granja on semblen haver-se acabat aplegant tot un seguit d’estrafalaris i curiosos personatges a la deriva com ella mateixa. I, com no triga tampoc en revelar-li, tots comparteixen una afició comuna: Tots es troben bojos per la cervesa.

Estimat lector que t’endinses per les seves pàgines per primer cop, amb la seva història estàs a punt d’iniciar un viatge per paratges ben fantàstics però que parlen sobre una història ben real: la d’aquest, tan maleït com apreciat al mateix temps, “suc d’ordi”.

Així, doncs, alcem i entrexoquem les nostres gerres a punt de vessar escuma per exclamar tots junts un “salut i endavant!”